era

Era aquell terreny proper a les vies de la RENFE.

Era la combinació d’un d’aquells espais buits de caràcter especulatiu  per saturar de l’institucional barraquisme vertical per a la classe obrera, conservador encara d’antics precaris habitatges junt amb espais a l’aire lliure emmagatzemadors de vehicles mig desballestats i piles de fustam útil pel manteniment de les vies de tren.

Era aquella solitària i llarga corda d’estendre la roba totalment ocupada per aquelles peces de vestir d’impol·luta blancor i ordenada classificació que l’endolada dona de negre anava, ara no recordo si penjant-les o recollint-les.

És l’enigma 35, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *