ara va de bo i ara va de mal, ciutadella

Si algú dubtes que de l’amor a l’odi hi ha un saltiró de puça, només cal confrontar la imatge de dalt del text amb la de sota.

Si la primera és un vell grafiti que enamora a qualsevol que circula per la vida escoltant sempre aquella música ambiental del “nunca pasa nada” que surt dels altaveus de les grans superfícies comercials, la segona és una que corre per la xarxa, creada segurament després del procés d’humanístic raonament d’algú que clarament veu que, soni quina melodia soni, “siempre pasan odiosas cosas”.

Evidentment la imatge del final serà odiada per la persona que mai qüestioni res de la inculcada tradició del Sant Joan a Ciutadella, tal vegada perquè ignori el rerefons (feudo-vassallàtics) que ja ve des de l’edat mitjana i que clarament segueix, en peu, avui dia gràcies, vergonyosament, a haver de suportar l’ancestral monarquia autoritària estalonada per croades religioses, i per si algú vol sortir-se’n d’ignorable, aquest enllaç a la Viquipèdia li farà el favor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *