tempus fugit

L’edifici que ocasionalment habites, moix rere la finestra, és d’una considerable grandària.

És, ni més ni menys, una de les casernes construïdes per allotjar la soldadesca que ocupava l’illa en temps del domini anglès i més tard, la del domini del regne espanyol i, més tard seria la del breu domini republicà i finalment la del feixisme aferrissat i dur durant el franquisme per acabar amb el més lleu del fet imaginari que feien creure va ser la transició.

Ara l’edifici és buit i diuen que ja és del domini públic per la qual cosa, vés tu a saber, moix rere la finestra, per a quina utilitat sociosanitària o cultural, les autoritats competents destinaran l’emblemàtica edificació però, de moment tu n’ets l’únic beneficiari i qui sap si també n’ets la reencarnació d’alguns d’aquells militars d’alt rang somiant que contemples alguna d’aquelles, enfarfegades d’uniformes i estris bèl·lics, parades militars desfilant per la gran Esplanada, des de sempre, la plaça principal del menorquí poble d’es Castell.