tempus fugit

de tot i de res

2 de juny de 2020
0 comentaris

l’enigma d’enes i emes

A vegades qui s’entesta a castellanitzar-nos la vida abusant del càrrec per decidir nomenclatures dels carrers, no és res més que una persona també perduda en ignoràncies gramaticals (com jo mateixa) o amb errors de pronunciació avantposant el so de la ena a la ema i així, segurament en el seu, castís o no, castellà li sentiríem dir; iNpropio, iNpuesto, deseNpeñar, boNbom…., la qual cosa de cap manera serà un obstacle perquè no se l’entengui perfectament.

Tanmateix però, si en l’escriptura de la placa s’entén el que vol dir, no significa que a més d’una persona se li escapi un somriure ja sigui de condescendència, ja sigui de maleïda supremacia.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.