l’enigma d’enes i emes

A vegades qui s’entesta a castellanitzar-nos la vida abusant del càrrec per decidir nomenclatures dels carrers, no és res més que una persona també perduda en ignoràncies gramaticals (com jo mateixa) o amb errors de pronunciació avantposant el so de la ena a la ema i així, segurament en el seu, castís o no, castellà li sentiríem dir; iNpropio, iNpuesto, deseNpeñar, boNbom…., la qual cosa de cap manera serà un obstacle perquè no se l’entengui perfectament.

Tanmateix però, si en l’escriptura de la placa s’entén el que vol dir, no significa que a més d’una persona se li escapi un somriure ja sigui de condescendència, ja sigui de maleïda supremacia.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *