era

Era, un feiner home d’avançada edat segant el groguenc camp de blat.

Era, la presència de la filla a prop d’ell qui sap si per estar alerta de qualsevol incident, qui sap si per, segant a quatre mans, semblés avançar més la feina.

Era, crec, la Marcel·la endolada per anys per la recent mort d’una germana de la qual, corpresa i ufanosa alhora, ens mostrà la llarga i compacta trena del castany cabell que tenia amorosament desat dins del bagul del distribuïdor de la casa on, per quatre cinc duros, llogava una habitació a viatjants o a qui, com en el nostre cas, ocasionalment fes aquella espècie de turisme tafaner dels usos i costums rurals.

És l’enigma 29, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *