tempus fugit

Damunt l’amplitud del llom, amb molt de grat suportes el lleuger pes de l’esplugabous; ell, i d’altres com ell, s’alimenten minuciosament cercant les proteïnes insectívores en forma de paparres o puces que dueu al damunt.

L’au, especialista a esporgar llocs de pastura, passarà el temps saciant les ganes de menjar, mentre tu, bòvid ocupant principal del verd espai, deixaràs fer a qui acuradament t’allibera dels minúsculs paràsits que, a més de produir-te picantor, si els tinguessis gaire temps emmagatzemats, podrien fins i tot produir-te infeccions.

Si en l’espècie podríeu ser la nit i el dia, en la convivència sou aquella ben avinguda parella de fet intercanviant, sanament,  vitals necessitats.