covid-19econòmiquescoronavirus mesures

Cada dia la notícia d’un o més economistes salta a l’opinió pública com la de Miren Etxezarreta: “Esta crisis está desvelando que el mercado, cuando las cosas se complican, sirve de muy poco” o la de Sala-i-Martin: “La recepta per salvar l’economia del coronavirus”, punts de vista com altres, bons de llegir, d’aprendre i rumiar malgrat que tot plegat, tal vegada, amb el temps es converteixin en aquella lampedusiana mesura de “si volem que tot segueixi com està, cal que tot canviï.”

El temps que duri la pandèmia i el de després, economistes, polítics i empresaris, tenen feina per estona; mentrestant, la ciutadania en mig de l’epidèmia anirà dolorosament en la distància, enterrant o acompanyant familiars i amics afectats pel coronavirus, amb el consol això sí de, cercant per la xarxa, trobar raonades veus de persones compromeses socialment que tal vegada ajudin a fer-nos adonar del perquè de tot plegat com la d’ Ángeles Maestro, (medica y luchadora social española: ¿Salvar al capital o salvar al pueblo?) que serveix per reforçar les mil i una radicals però eficients solucions socials que en mig de la indignació col·lectiva ens passen pel magí, per la qual cosa, tinc la gosadia de penjar al bloc, si voleu ximpletes, vulgars o forassenyades, les meves que no tenen altra intenció que la d’alterar la frase de Giuseppe Tomasi di Lampedusa a fi i efecte de deixar-la així: “cal que tot canviï si volem que tot deixi de seguir com està”, sobretot en el tema de la salut de les persones i perquè no, en el tema dels Drets Humans.

A partir de ja, el 50% de l’assignació pressupostaria per a l’exèrcit, cap a l’apartat de la sanitat pública.

A partir de ja, parlant de les forces armades, suprimir el 100% de l’assignació que rep al rei FelipeVI , doncs si se l’ha proclamat el primer “soldado de España”, en un gest de solidaritat i agraïment, com a mínim durant el quinquenni que duri la recessió econòmica (o durant el temps que aguanti la corona damunt la testa), s’hauria de conformar amb el sou que rep qualsevol membre de la soldadesca, destinant l’ara salari reial cap a la recerca i formació de la investigació científica relacionada amb el guariment de malalties en especial les infeccioses.

A partir de ja i de per vida, el 70% dels guanys de les entitats bancàries i empreses de l’IBEX 35, que siguin destinats a la constant actualització del necessari -i previsible per propers casos de pandèmia- instrumental mèdic dins els centres de la sanitat pública i cap a la construcció de nous centres públics d’hospitals i residències de la gent major, assegurant prèviament la deguda formació professional del personal mèdic i de serveis que els atendrà.

A partir de ja, com sempre no oblidem la lluita pels drets socials successora d’aquella lluita de classe motor de la història.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *