pardal

Pardalet de la imatge, fa un parell o tres d’anys que et van fotografiar per la qual cosa, de ben segur fa dies i dies que atenent-te al cicle biològic deixares de volar.

Pardalet de la imatge, a principi de temporada anaves picotejant les engrunes de menjar caigudes al sòl de la terrassa del bar restaurant tot fent talaia damunt els braços de les menorquines cadires que alhora era el trampolí per baixar una estoneta al lloc segur per espicassar allò que creies t’era nutritiu.

Pardalet de la imatge, enguany, clònics -per idèntics- descendents teus, a causa del coronavirus confinament de la ciutadania no els guaitem per les zones urbanes i, tot fa pensar, que mentre durin les vint-i-quatre hores del toc de queda, vosaltres, espavilades i eixerides aus, estareu cercant l’alimentació en mig de boscos, camps de conreu i de pastura i, com a molt de proper als humans, en el lloc d’algun dels casolans galliners que fan l’alegria de viure dels petits i grans de la família.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *