tempus fugit

Jordi Galves, m’agrades per què gairebé sempre tens el coratge de dir sense embuts allò que penses i que sovint molta gent pensem malgrat que a vegades com ara, que el caos es generalitza, per por de no semblar “friquis independentistes”, callem en les,  forçades a mantenir, espaiades converses familiars o d’amistats.

Jordi Galves, subscric de ple, sense deixar una coma de les que tan bé saps col·locar, l’opinió expel·lida des de les privilegiades cèl·lules grises que tens: “Ja tenim els morts” del Diari de la Revolta (84) dins l’espai digital d’El Nacional.cat., que copio, retallo i enganxo a continuació:

Ja hi som. Hem arribat on fatalment havíem d’arribar. Als morts. A un lloc viu, vivíssim, entre els morts. Perquè una cosa van ser els atemptats islamistes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils, una altra cosa van ser les brutals pallisses i la humiliació contra la població catalana que volia votar el Primer d’octubre, i ara ja és diferent, això d’ara és una altra cosa sense excusa. Perquè els morts que estem enterrant ara, la inacceptable quantitat de morts que enterrarem durant les properes setmanes i mesos, sense poder-los veure, sense poder vetllar-los ni fer-ne el dol, són els nostres morts. Morts que parlen català i morts que parlen castellà, tots són morts nostres, morts innecessaris. Són els morts que ens allunyen per sempre més d’aquest Estat farsa, d’aquest malson grotesc, d’aquest engany anomenat Espanya, amb els seus militars ridículs, amb el seu rei altiu, amb la seva frivolitat feridora. No, no és veritat que els morts que estem enterrant aquests dies siguin conseqüència d’una pandèmia mundial, d’una malaurada, inevitable, mala sort que no té responsables directes. Els morts que estem enterrant són responsabilitat d’una gestió caòtica, d’un fracàs polític, d’una inacceptable administració colonial, perduda en el seu egoisme atàvic. Si aquests fossin els morts del coronavirus, tindríem el mateix percentatge de morts de Portugal o de França. Però aquests són els morts de Pedro Sánchez, de la incompetència criminal de Pedro Sánchez. Espanya és el rècord mundial de morts en aquesta pandèmia exclusivament per culpa de la gestió equivocada i erràtica de Pedro Sánchez, l’irresponsable, l’inútil.

El president Quim Torra no sap res de medicina, però té un panorama familiar, personal, ben galdós que l’ha acostumat, des de fa anys, a escoltar-se els metges, els especialistes, els que en saben més que ell. El president català no és millor que Pedro Sánchez perquè sigui català sinó perquè no té l’arrogància criminosa del de Madrid, perquè té molt més respecte per la vida dels altres, perquè no és un pet presumit com el guapo de la Moncloa. Si la retallada de l’Estatut d’Autonomia va ser el desencadenant del procés independentista, la nefasta gestió d’aquesta greu malaltia que ens afecta a tots, és la prova del cotó-fluix, la darrera prova, indiscutible, que tenim un Estat que paguem amb els nostres impostos però que treballa incansablement en contra de Catalunya, de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Diguem-ho clar d’una punyetera vegada. No han tancat Madrid, no han deixat tancar Catalunya, no fos cas que els catalans, amb la seva admirable disciplina, amb el seu capteniment assenyat, se’n sortissin abans que els de la capital imperial. Això era inacceptable per a ells. Pedro Sánchez i el seu govern han gestionat pèssimament aquesta crisi perquè són uns incompetents i perquè són uns nacionalistes espanyolistes criminals. Perquè no podien suportar que Catalunya se’n sortís abans que ells, perquè l’enveja presideix les seves decisions polítiques. Arribarà un dia, ben proper, en el qual hauran de respondre davant d’un tribunal penal internacional per delictes de lesa humanitat. De la mateixa manera que van haver de respondre els fanàtics unionistes serbis dels seus crims, uns fanàtics nacionalistes, imperialistes, que van dur els antics compatriotes del que havia estat Iugoslàvia, a la mort i a la desesperació. Aquests morts del virus són imperdonables i consoliden per sempre més el trencament de Catalunya amb Madrid