madrid, i sobtadament, l’última primavera

Ahir dues angoixants notícies van colpir encara més la capacitat de resistència per l’adversitat de conviure amb el coronavirus:

“L’exèrcit troba cadàvers convivint amb gent gran en residències” i “Madrid converteix una pista de gel en un dipòsit de cadàvers pel coronavirus”

Confinada la ciutadania però informada gràcies a la tecnologia digital de totes les bones i males notícies del coronavirus, sovint aquestes ens transporten als horrors de les guerres passades. Un cop passi el mal són, una escaient frase de Pere Calders, (1912-1994) “Molts anys després de l’última batalla, combatents d’ambdues bandes poden morir a qualsevol front aparentment quiet, a causa de ferides que havien passat desapercebudes”, pot ajudar a fer-nos a la idea del que en un futur anirà també passant.

Tanmateix, ahir una militaritzada roda de premsa va colpir encara més la capacitat de resistència de conviure constantment, encara, amb el virulent fantasma del feixisme. Un dels militars del Comitè de Crisi de la COVID19, va començar el comunicat (m.39.17)  amb la frase  : Sin novedad en el frente…., i aquí, una frase de Claude Chabrol, (1930-2010) resumeix l’esperpèntica aparició diària d’aquest Comitè “La ximpleria és infinitament més fascinadora que la intel·ligència…., La intel·ligència té límits, la ximpleria no.”

Ahir a Madrid, sobtadament l’última primavera d’alguns dels que van morir, malauradament abandonats a causa de la mala planificació del ximple i matusser neoliberalisme ben vestit o uniformat de torn.

 

Afegeix un comentari