tempus fugit

de tot i de res

12 de març de 2020
0 comentaris

era

Era aquell solar deixat de la mà de Déu un cop treta- sense cap professionalitat- la runa de l’habitacle enderrocat.

Eren aquelles criatures que en absència d’un parc infantil, sense adonar-se d’estar-lo reivindicant, esvalotades, feien d’okupes passant-s’ho d’allò més bé dins l’espai pedregós ple de sots, alts i baixos i vells taulons de fusta que els feia corre la innocent imaginació d’atrevir-se a jugar a tot sense malícia ni males intencions.

Era la vergonya del departament d’urbanisme de tants pobles i ciutats de l’època dels setanta –desena d’anys més enrere i desenes més endavant- d’alentir les millores urbanístiques gairebé sempre a causa d’especular amb el valor, ara a la baixa ara a l’alça, del sòl urbà juntament amb la concessió de l’obra pública o de la privada.

És l’enigma 20, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.