tempus fugit

de tot i de res

10 de març de 2020
0 comentaris

alfred bosch, dimissió? SÍ i no cal donar-li les gràcies

A les alçades que ho ha fet, la dimissió d’Alfred Bosch és el mínim d’honestedat personal que ha deixat entreveure -i para de comptar- en la roda de premsa convocada per anunciar-la.

Llegint l’editorial de José Antich “La dimissió no és honorable”, corrobora el que per sort, cada vegada més, dones i homes pensem i pensen sobre el tema de l’assetjament, perquè al cap i a la fi, si intentem analitzar la qüestió de les agressions de tota mena però les masclistes majoritàriament, acostumen a convertir-se en la realitat diària dins la llar, el lloc de feina o d’esbarjo, en aquella branca d’esbarzer on cada una de les punxes malauradament es converteix en l’agressora o bé en l’encobridora.

Nota: Enllaç a l’excel·lent treball periodístic al diari ARA, d’ALBERT LLIMÓS / NÚRIA ORRIOLS / ANNA MASCARÓ / ALEIX MOLDES / MIREIA ESTEVE.

era
17.02.2022 | 11.29
carpe diem
09.11.2013 | 8.39
A Sense categoria
la dendrocronologia oculta
13.07.2016 | 7.58

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.