era

Era l’alegre comitiva rere tres parelles de recents cassats.

Era la sensació que tot el poble formava part dels comensals convidats a la boda i posterior celebració.

Era, tret del cacic de torn i la seva família, aquell costum dels pobles menuts on no calien cotxes de luxe ni fotògrafs de premsa per fer el fatxenda celebrant naixements, comunions, bodes, funerals.

Era aquella Castella dels 60-70, grisosa com una mala cosa, amb espurnes esporàdiques de lluïssor gràcies als desitjos d’intentar projectes de vida en comú de dones i homes, a vegades cegament enamorats, a vegades, per allò de fugir de dominis paternals o maternals, gens ni mica encegats.

És l’enigma 18, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *