tempus fugit

de tot i de res

21 de febrer de 2020
0 comentaris

brusqui

Brusqui, Brusquin, Brusquet, aquí no havies complert un any i una persona, per a tu estranya a la casa, va saber captar un instant de totes les teves pors.

Sempre has estat poruc de mena, mai dels mai has volgut saber res de la gent que passa per l’habitacle; ara que ja tens prop de tres anys, tot continua igual.

Si de tant en tant una o més persones fan una estança d’uns dies a ca nostra, ni jo et veig el pèl, només les teves amigues, gossa i gata Bruna i Brusca, els hi fan els honors…, això sí, sé que tens amagatalls propis fora de la llar en altres patis i, per si de cas, tens els baixos de mobles que tàcitament deixo entreoberts…, tanmateix em dóna tranquil·litat saber que puntualment buides el plat i, no saps com de feliç em fas quan, absent tu de dia, fidel en mig de la nit, de tant en tant he notat la posició del teu cos damunt del llit.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.