tempus fugit

de tot i de res

17 de febrer de 2020
0 comentaris

balanç cívic

En la vida, triar opcions és d’allò més engrescador, no només per la salut mental sinó que també per no malversar la moralitat a l’hora de respectar els drets humans.

Fer un balanç periòdic ajuda a veure que l’imaginari cim o punt cardinal agradablement somniat col·lectivament, si continua distanciat malgrat l’encert o no dels canvis de rumb o dreceres, no per això defallirem en l’intent -per respecte cap a l’avantpassada ciutadania caiguda o represaliada tal qual les ara coetànies preses polítiques – d’exigir desbordant límits si cal, tossudament a qui calgui fer-ho possible, doncs per això se les va votar, exactament això últim que ha dit en Llach: “Estimades i estimats que sou a la presó o a l’exili o a Soto del Real com en Dani Gallardo, o multats, imputats i perseguits. Cada dia es sent menys la paraula independència. No sóc mal pensat però per si de cas: INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA,  fins a ser🌹lliures🌹.”


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.