tempus fugit

de tot i de res

30 de gener de 2020
0 comentaris

era

Era l’observança dels tres caps coberts amb els corresponents cobrecaps identitaris.
Era la digna senilitat deixada veure damunt de cada una de les tres esquenes.
Era, segurament, el diari encontre amistós que donaria vida ajudant a viure-la.
Ah!, i també era la presència llunyana del present i futur humà casualment captat al fons de la imatge ataüllant allò que en ella hi sortiria i allò que no.
És l’enigma 14, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.