tempus fugit

Era, i de ben segur encara ho serà, el casal d’un lloc amb força variants d’estils arquitectònics.
Era, en principi, un d’aquells atractius indrets suposadament deshabitats que convidaven a tafanejar de bon rotllo,
Era la sobtada aparició d’un falaguer cridaner ca camuflat de pelatge color llenya alertant, tot d’una, la dona que, obrint el portal i ajuntant la cortina, quedà a l’espera de qui i què, érem i volíem. Un cop aclarida identitat i esvaint els dubtes, el record d’una amable conversa, després de prop mig segle, es dilueix en el temps dels temps.
És l’enigma 13, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.