tempus fugit

de tot i de res

17 de gener de 2020
0 comentaris

bruna, brusca i brusqui; quin tercet!

Tu Brusca, la del mig, només abans de néixer a Ciutadella, tenies assegurada l’entrada en aquest domicili d’es Castell, on tan sols un, i cap més animal de companyia, des de sempre era la norma.
Tu Brusqui, amb quatre o cinc mesos de vida felinament errant i afamat pel Talatí de Dalt, esperant tot el dia damunt la paret seca que algú diposites trossets de res que t’alimentessin, després d’una nit de trons i llamps, xop com estaves, l’endemà dòcilment vas deixar-te agafar, tal vegada preveient que allí on aniries a parar no seria pitjor d’on estaves.
I tu, Bruna, en un moment donat quan en l’apartament de Ferreries els hi vas fer més nosa que servei, no dic que amb ganes sinó més aviat amb tristesa, van traslladar-te cap aquí, planta baixa amb petit pati acollidor de quatre testos i un llimoner, on encara passes els dies.
Sí, sou un tercet d’animaló sense ales però peluts que a més a més de força avinguts sou força polits i agraïts tal com pot veure’s en la imatge d’un bon dia gaudint del recent setmanal canvi de flassades.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.