bruna, brusca i brusqui; quin tercet!

Tu Brusca, la del mig, només abans de néixer a Ciutadella, tenies assegurada l’entrada en aquest domicili d’es Castell, on tan sols un, i cap més animal de companyia, des de sempre era la norma.
Tu Brusqui, amb quatre o cinc mesos de vida felinament errant i afamat pel Talatí de Dalt, esperant tot el dia damunt la paret seca que algú diposites trossets de res que t’alimentessin, després d’una nit de trons i llamps, xop com estaves, l’endemà dòcilment vas deixar-te agafar, tal vegada preveient que allí on aniries a parar no seria pitjor d’on estaves.
I tu, Bruna, en un moment donat quan en l’apartament de Ferreries els hi vas fer més nosa que servei, no dic que amb ganes sinó més aviat amb tristesa, van traslladar-te cap aquí, planta baixa amb petit pati acollidor de quatre testos i un llimoner, on encara passes els dies.
Sí, sou un tercet d’animaló sense ales però peluts que a més a més de força avinguts sou força polits i agraïts tal com pot veure’s en la imatge d’un bon dia gaudint del recent setmanal canvi de flassades.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *