conservar…, reciclar…

La vella “ORBEA” recolzada a reciclades antigues portes de cambres d’una estança que existeix –o existia- de fa estona i que ara formen la paret d’entrada del galliner, fan que tot plegat, per enèsima vegada ens vingui a la memòria el títol del poema de J.V. Foix, M’exalta el nou i m’enamora el vell.
Tanmateix, per dir-ho de manera planera sense estilistes complicacions poètiques, és a dir, tocant de peus a terra i, per què no, envejant qui utilitza bicicleta i vetlla galliner, la dita: No és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita, li escau com l’anell al dit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *