tempus fugit

Era un enigmàtic replà final dels quatre graons sense accés a cap lloc interior o exterior.
Era el desconeixement absolut que, com sempre acostuma a passar, alguna persona del lloc planerament va esclarir alliberant-nos de l’embull.
Era ni més ni menys una escala feta per facilitar la pujada del genet o de l’amazona al cavall  per anar a cavalcar, o per baixar de la bèstia en descavalcar.
Era, tanmateix la incògnita (segurament aclarida aquell dia però per mala memòria ho continua essent) de saber que hi havia rere la porta al peu de l’escala i, principalment, saber el misteriós perquè de l’extremada estretor.
És l’enigma 5, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.