era

Era una plaça pública d’un poble o ciutat castellana.
Era un guàrdia civil vestit de gala saludant un vilatà qui sap si seria el batlle, el jutge, o alguna personalitat arrelada al “régimen” present a la cerimònia que devia fer-se o ja s’havia fet.
Era l’omnipresent benemèrita en tots els afers ciutadans escorcollant cada racó del territori a la recerca de famèlics pobres diables robant gallines o exercint l’exhaustiu control damunt els “desafectos al régimen”.
Eren i ho continuen essent, els putos amos uniformats i armats controlant la’ “Unidad de España”, últimament repartint llenya davant de pacífiques mostres de desobediència civil legítimes dins de qualsevol país demòcrata i, ahir, fent discursos amb greus errors democràtics plens de menyspreu i d’odi, carregats de mots que causen alhora incredulitat i terror però…, de debò pensen atemorir a l’independentisme pacífic que la UE i resta del planeta ja comencen a valorar-lo positivament?, o, més aviat són el símptoma d’una agonia del passat feixista traient múscul tot esperant veure sorgir el seu Godot de dins dels ous de serp espargits pel món?
És l’enigma 4, de les fotos antigues. Elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *