tempus fugit

Ahir, amb els colors de tardor a la natura, un nou episodi de “la cruzada” espanyolista estalonada pels mitjans de comunicació afins a l’antic i actual “regimen”, protagonitzaren la patriòtica gesta militar dels cinc-cents especialistes de la benemèrita contra el sentiment independentista català, fent reaccionar als demòcrates -independentistes o no- sortir al carrer a rebutjar l’absurd del terrorisme d’estat per la desmesurada i tirànica operació militar exercida i, tanmateix, fent vessar llàgrimes exteriors i interiors, segurament no només als presos i exiliats polítics sinó que també a la ciutadania que davant de l’arbitrarietat d’estat, dia a dia supera els dos milions i mig llarg de persones que exigeixen poder decidir, mitjançant un referèndum acordat, el que volen ser com a poble.
El feixisme d’estat no raona perquè conscientment és irreflexiu i no plora, perquè conscientment està mancat del sentiment de l’empatia.