eivissa del 75 (7 de 17)

Els “peluts” autèntics, cercant l’ombra protectora passaven el jorn rere el drap estès a terra. Al damunt, seguint un criteri sense manies –o sí, perquè de les manies sovint cap persona s’escapoleix- exposaven la bijuteria combinada amb gemmes semiprecioses captant així l’atenció i intenció de compra de tota mena de vianant.
Turistes o autòctons, com aquell que no vol la cosa, es convertiren en privilegiats espectadors d’aquell moviment que, recuperant l’ancestral modalitat de venda ambulant en principi sense lligams amb cap tribut, aconseguia guanyar-se honestament els doblers que el permetia la subsistència.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *