tempus fugit

Utilitzaré el mes d’agost com finestra fotogràfica d’una estada de repòs laboral a l’illa d’Eivissa el juliol del 1975.
Una dona pagesa eivissenca, especialment les de més edat, no era estrany veure-la arreu de les cases de camp amb la característica vestimenta de gonella negra i gran barret de palla.
Amb somriure encisador, no escatimaven la conversa, responent a preguntes ja fossin a les carregades de la típica estupidesa de qui vivint en una gran urbs, s’imagina capdavanter del progrés de la civilització tanmateix pensant que gràcies a l’estatus fan viure els del camp i zones d’interès turístic, com a la recerca de qui una sana enveja motiva sinó a desitjar estar en el seu lloc, sí, a aconseguir un dia la saviesa acumulada durant la senzilla vida dels qui viuen a pagès.