“costum és una segona naturalesa” (vol dir que els costums arriben a convertir-se en necessitats)

Avui dia a ningú li sobta veure gent enganxada o, per suavitzar la crítica, connectada a la tauleta tàctil sigui d’última de recent o de passada generació, que la cosa canvia en un obrir i tancar els ulls.
Avui dia, a ningú li sobta comprovar la idea fixa o, per suavitzar la crítica, la necessitat d’estar a totes hores connectats amb la parentela, amistats o qüestions de feina, o amb el “NO-DO” local,mundial…., enviant o rebent missatges sigui, pel costum d’escoltar, tafanejar o pel costum de vegades desmesurat, de fer-nos oir i, donat el cas, criticar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *