“les xiques de benicassi han fet un ninot de palla i l`han gitat en lo llit pensant-se que era Cucala”

Ara ja no es veuen, però temps era temps que piles de ninots despullats i alguns mutilats s’exposaven a la venda en els mercats de vell o bé per recompondre’ls o bé per aprofitar el cap, el cos o alguna de les extremitats per arranjar d’altres.
Un cop amb perruques de cabells llargs naturals o artificials, i vestits amb faldilles de gran ampul•lositat, es convertien en nines que podies pentinar, vestir, re pentinar, tornar a vestir o, en absència de cabells, era el desitjat nadó amb bolquers que podies canviar, quan calculaves que ja tenia una edat, vestint-lo amb bombatxo o pantaló curt i camisola.
Tot plegat el rol de jugar a nines estava -i encara està – resumint pel broc gros, a alletar amb biberó cuidar bressolar futurs masclets mentre que, les femelletes de llarga cabellera escrupolosament pentinada compostura rere compostura del vestit, eren tal vegada el primer innocent esbós de “lolita” capaç d’aconseguir, ni que sigui en la imaginació, agradar a tothom.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *