tempus fugit

de tot i de res

12 de juny de 2019
0 comentaris

“a la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny”

A LA CURTA. No van passar tres dies de la primera imatge a la segona i, no van passar dos dies, tot s’ha de dir, que ambdues van quedar tapades.
A LA LLARGA: Han passat gairebé dos anys que l’Estat espanyol no pot dissimular que té persones preses i exiliades polítiques.
A LA CURTA: D’aquí un parell o més de mesos, el Tribunal Suprem a través de la veu del jutge Marchena, anunciarà el dictamen del judici de l’1-O i, llavors sabrem si la sentència del judici contra el procés serà respectant la Declaració Universal dels Drets Humans absolutòria o, passant-se-la pels engonals, una sempiterna imperialista roji-gualda sentència condemnatòria.
Ala llarga però cada vegada més a prop, mitjançant un referèndum pactat, la ciutadania de Catalunya decidirà entre ser una república independent o una monàrquica autonomia espanyola, que en paraules del poeta voldria dir “tot està per fer i tot és possible”.

avarícia en frustració?
10.03.2015 | 8.53
500 anys fent l’Espanya
07.09.2013 | 8.52

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.