tempus fugit

Si a l’exterior d’una lúgubre estança del no-res pot créixer verdor de vida i llibertat, imaginem-nos el que, de justícia, pot i està creixent a l’exterior de les parets de part d’aquest Estat espanyol que arbitràriament retenen i jutgen a presos polítics, sense oblidar la fermesa d’ànim de la tolerant verdor demòcrata arrelada en la vorera dels límits territorials que dignament i democràticament acullen a les persones exiliades polítiques.