“a destemps” (fora de temps)

Quatre pedretes de calamarsa i, tot d’una, dins dels primers dies de primavera, el retorn a la sensació de l’hivern furtat per les altes temperatures.
La gent experta en temes meteorològics en diuen “canvi climàtic”, la profana gairebé en tot, és a dir, gairebé tota en diem capricis del mes d’abril, el d’aigües mil i, per acabar de corroborar una opinió o altra, ara a finals abrilerencs, dies de persistent llevantada de collons, acaben per atabalar alhora, gent entesa i neòfita.
Donem gràcies però, que tot plegat faci parlar del temps la qual cosa és vàlida per, de tant en tant, deixar de pensar en la missera classe política que tenim a l’Estat espanyol:
La que es dedica a criticar i deslligar pacífics llaços grocs (C,s), perpetuar la corrupció genètica del franquisme (PP) i (VOX), l’emergent d’ambdues consolidadores del feixisme caspós i barroer, això sí, gens mancat del característic glamur nazi.
Tanmateix, tenim la classe política que juga al si però no gaire per concloure, qui ho sap?, al tot que no, allargant el temps que arribi l’absolució i llibertat de les persones preses polítiques i el retorn, sense càrrecs penals de les exiliades, perllongant patiments de familiars, amistats i partidàries de la celebració d’un pactat referèndum per decidir la independència o no de Catalunya.
—Avui, en mig d’un rúfol mati llevantisc, un senyorial veler turístic de classe alta, per refugiar-se o per complir l’escala projectada, ha fet badar boca ajudant a l’oblit de les injustícies o corroborant que si aquestes existeixen, és gràcies al foment de les desigualtats, és a dir, desdir-se d’alguna manera de l’ètica, doctrina dels drets i deures morals personals o professionals.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *