“salvados” i tipus de salvaments

Un cop més hem d’agrair el subtil i punyent espai televisiu “Salvados” de Jordi Èvole a la VI. En el d’ahir, destriant el gra de la palla, va posar al descobert l’ètica professional i democràtica de les persones entrevistades totes elles professionals del periodisme social.
Un cop més la juguesca d’una premeditada astúcia de preguntes innocents del Jordi Èvole, destapà les virtuts i febleses, així com la capacitat d’argumentar de cada una d’elles, tot quedant al descobert el sentiment de patriotisme ancorat en el segle XX de dues d’elles: Antonio García Ferreras i Vicente Vallés o el del fluid i demòcrata que no s’atura d’avançar, ni que sigui per preservar la salut mental, de la resta: Mònica Terribas, Lídia Heredia i Josep Cuní.
Un cop més l’Èvole, en els últims segons de la gravació ens obsequia amb la seva innocència, en aquest cas, la de no acabar d’entendre perquè la Terribes no li ha respost, tal com ell voldria, a la pregunta de si ara se sent enganyada per algunes de les declaracions de les persones exiliades o preses polítiques quan diuen que tot plegat, la declaració de la República Catalana, de fet podia considerar-se un esbós més que una realitat, i aquí, un cop més l’Êvole, juga brut tot sabent que, les que no ens sentim enganyades per aquestes declaracions, ho som per entendre fil per randa com les gasta la cúpula de la justícia d’aquest Estat espanyol del qual volem desempallegar-nos per una vegada per totes deixar el feixisme obsolet dins de, l’encara no consumada, República catalana.

Nota: Mònica, el “no m’entens” de l’últim segon de la gravació que li dediques al Jordi, tu saps que sí que t’entén, però que es fa l’orni per allò de preservar el prestigi davant l’audiència que li dóna menjar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *