“amb una clara consciència, romanc en l´exili, amb l´esperança que un dia els tres ideals en els quals jo crec es facin realitat: justícia, llibertat i república.” (Zenobia Campruí Aymar)

‘Serem lliures fins a les últimes conseqüències’, carta de Clara Ponsatí a Dolors Bassa
St Andrews, 29 d’Agost 2018

Estimada Dolors,
Penso molt en tu, molt. Però fins ara no t’havia escrit, ni a tu ni als altres companys que sou a la presó. Com és? Doncs perquè em sembla que no puc afegir res de nou que no sigui compartir i repetir l’angoixa i la indignació que a tots ens ofega a causa del vostre empresonament. Però avui, després de l’amable insistència dels amics que et visiten, m’he decidit a escriure unes ratlles.
T’explicaré una excursió molt bonica que he pogut fer durant el meu exili escocès. Aquest mes d’agost he passat uns dies a la remota illa de Jura, a les Hèbrides Interiors. Hi habiten 200 persones i 6000 cérvols. Per arribar-hi cal anar primer en ferri fins a l’illa d’Islay, i després es travessa en un petit transbordador que piloten a estones uns joves pescadors.
Un cop a Jura, conduint per la carretera més estreta que et puguis imaginar, s’arriba al darrer lloc habitat, Ardlussa. Després vàrem caminar 11 km per arribar a Barnhill, la casa on va viure Gerge Orwell del maig del 1946 fins poc abans de morir, el 1949. Orwell estava malalt i trist –la dona s’havia mort en una operació– quan es va instal•lar a Barnhill. Volia fugir de tot i certament va trobar el lloc. Allà va escriure 1984. Un llibre magnífic, premonitori de tantes coses que ara vivim, terriblement pessimista.
Hi pensava mentre caminàvem de tornada en un capvespre esplèndid, amb els cérvols majestuosos i lliures al nostre voltant. Aleshores ho vaig entendre. En aquell indret tan bell, sota la llum tan transparent, davant del mar ple d’energia, Orwell no havia pas escrit un llibre pessimista. Ens havia escrit un advertiment. 1984 és el missatge d’una persona lliure, que creu ferventment en la dignitat humana i interpel•la les persones decents a no abaixar mai la guàrdia, a no deixar-nos vèncer mai. Serem lliures fins a les últimes conseqüències, fins a la República.
Una abraçada fortíssima,
Clara

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *