tempus fugit

Un encert l’opinió de l’Àngels Martínez Castells a elnacional.cat, comparant l’agegantat furgó de la guàrdia civil que transportà els presos polítics, amb el mític cavall de Troia, tot fent la reflexió de “Només podrem perdonar-nos haver deixat passar el gran furgó de la Guàrdia Civil si aconseguim convertir-lo en un gran cavall de Troia”
El convertit cavall imaginari potser és com el de la imatge pacífic i bon jan amb nafres físiques i morals pendents de remeiar, però de ben segur que, tal com vaticines Àngels, la Carme Forcadell i Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, l’Oriol Junqueras i en Raül Romeva, i en Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, quan tu ens dius que “tenen grans equips d’advocats, simpaties internacionals i centenars de milers de persones disposades a ajudar en la transmutació d’un comboi de venjança en un esplèndid cavall de Troia que desmunti les tramoies judicials i no accepti res d’altri que la llibertat fins a les darreres conseqüències. Però cal molta gent per tibar de tanta corda. I molta força.”, de ben segur que, entre totes i tots, s’aconseguirà , si més no a la curta o a la llarga davant la justícia del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb seu a Estrasburg, posar el Tribunal Suprem espanyol al lloc dels acusats.