tempus fugit

En els manxecs de l’època, una boina castellana senzilla, ni que sigui en hores d’esbarjo obligades per la jubilació o per la mancança de treball, mai deixava de formar part de la indumentària de carrer i, qui sap, sinó també de la d’estar per casa.
Asseguts a les escales del que sembla una cèntrica plaça, aquest grup de tres homes, junt amb altres grups de l’entorn que aviat sortiran al bloc, passaven els matins tot veient com ara aparca aquest, ara marxa aquell.