un trio d´estar per casa

No sou el trio dels germans Marx, encara que de vegades, el sofà de casa sembli el famós camarot d’Una Nit en l’Òpera.
Tampoc sou el de les Tres Germanes de Txékhov encara que de vegades, a causa de la ceguesa, la del replà de l’escala estigui farta o avorrida, o la del mig, quan està en zel imaginari, cerqui amant o, per la joventut de qui està al cim, el condicioni com a somiatruites i juganer bona part del dia i la nit, ja que vosaltres, com que no teniu cap lligam familiar, esteu exempts de ser les famoses protagonistes de l’escriptor rus, la Masha, l’Olga i la Irina.
I, per acabar en un temps més real i actual, sortosament tampoc sou el Trio de Les Açores format per aquells brètols dels llinatges Bush, Blair i l’Aznar, obsessionats amb l’imaginari arsenal d’armes de destrucció massiva d’Iraq, doncs vosaltres, de bon tros els hi doneu mil voltes en decència, ètica i humanitats.
De fet, senzillament sou un trio d’animals de companyia prenent l’estona d’aquell sol que al desembre ja és benvingut i cercat per apaivagar el mal d’óssos que segurament, la humitat omnipresent a l’illa en absència tramuntanal, a vosaltres també us fotrà i re fotrà adolorint-vos més d’una zona de l’esquelet.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *