dones i homes que caminen

Atrets pel significat i simbolisme de “L’Homme qui marche I”, d’ Alberto Giacometti, rèpliques de la penetrant profètica escultura més d’un artista l’ha incorporat a la seva obra honorant el creador suís prematurament desaparegut.

Persones expertes en art diuen que “Metafòricament, l’escultura de bronze mostra un home solitari caminant amb els seus braços penjant als costats. Aquesta obra d’art és descrita com “una imatge humil d’un home ordinari, o com un potent símbol d’humanitat”. Es diu que Giacometti va visionar l'”equilibri natural de la caminada” com un símbol de la “pròpia força vital de l’home”.

Ara com ara i donat que l’esclat mundial de la ultradreta a casa nostra espanta i sacseja consciències, s’agraeixen opinions com la d’ahir d’en Vicent Partal que ajuden a comprendre l’estimulant força de voluntat de dones i homes organitzats o individualment que, com “L’Homme qui marche I”, fan de la seva lluita una clarivident pedagogia del que significa la Declaració Universal dels Drets Humans posada al dia en concloure la segona guerra mundial, no només vigent-ciant-la sinó que també, duent-la a la pràctica contra la tira d’improperis dels qui es declaren humanistes o d’esquerres, com a exemple descriu un dels paràgrafs del citat article d’opinió:

“A Andalusia l’ensurt és majúscul. No tan sols l’extrema dreta descarada, Vox, entra d’una manera espectacular al parlament andalús, sinó que l’esquerra oficial (PSOE i Endavant Andalusia) perd el govern. Fer seguidisme polític dels temes de l’extrema dreta, siga el nacionalisme espanyol, siga l’antiimmigració, no fa sinó alimentar els ultres. Fa dècades que això es constata a Europa, però ells no n’aprenen. Vox és el resultat de moltes coses, però també és el resultat de les estúpides fotos manifestant-se de Miquel Iceta, dels discursos abrandats de Joan Coscubiela abraçant-se al PP per atacar l’independentisme, del propagandisme d’alguns ex-periodistes divins de la vella esquerra que ja no se sap si són periodistes, però que clarament ja no són d’esquerra, dels fiscals i jutges que es diuen d’extrema esquerra però que celebren, com si fossen de Vox, la presó i el 155.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *