«Cada u del seu ofici, com el botxí de penjar gent»: vol dir que cadascú ha de parlar d´allò que entén

Ara, acusats de violència desmesurada i extrema, els antiavalots enviats per l’Estat espanyol per “controlar” fins a impedir que l’1-O, la ciutadania introduís el seu vot dins les urnes del legítim referèndum convocat pel Govern de la Generalitat, diuen que el líquid vermellós que regalimava pels rostres de gen jove no tant jove i jubilada, bé podria ser pintura, o que la gent queia per pròpia iniciativa per les escales, o que duien objectes no identificats a les mans, o que el qualificatiu d’assassins així com el futur d’indicatiu del verb votar, votarem, eren provocacions victimistes o i insults que ells, els cuirassats uniformats, rebien a primera línia de foc, per la qual cosa segurament, la seva defensa la situen més com a ser víctimes que botxins dels qui, a més a més, ignoren o no saben  d’on provenien ni d’on venien les ordres per fer la feina professional  que en teoria i pràctica, captada per desenes de càmeres de mòbils o televisions, van fer i segueixen fent la volta al món.
Finalment però, escarmentada com està la ciutadania independentista o republicana o sensata sap que tot plegat acabarà, com l’encapçalament d’aquest apunt, amb una dita popular que diu: Pagant, al botxí fan roba (Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé) i vet aquí un govern de l’Estat i vet aquí un poder judicial…, que el conte s’ha acabat.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *