del recel a l´estim

Sense ser-ne d’insolent, amb insolència, t’apropaves xino-xano al compàs del so de cada una de les quatre peülles que harmònicament domines trepitjant a terra.
Alhora, feies respecte i paüra però…, renoi!, en apropar-te fins a tocar oferint amorosament la llarga dura i vellutada testa acceptant les carícies, totes les temences s’esvaïren deixant pas a la coratgia d’estimar-te, acariciar-te…, estimar-te, acariciar-te….

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *