tempus fugit

de tot i de res

3 de setembre de 2018
0 comentaris

resum de l’estiu que encara és viu

Dia rere dia les altes temperatures i humitat han transformat l’agradable clima estival del mediterrani en un de malagradós subtropical humit, feixuc de passar i, pel que diu la gent experta en l’estudi del clima del planeta i els vessants dels canvis, ja podem assumir que de mica en mica, d’aquí a unes quantes desenes de segles, la península Ibèrica composta  vés a saber amb quin organigrama de repúbliques independents, serà la prolongació del Sàhara.
Insuportable l’onada de calor que hem patit fins al punt d’aconseguir (més del que és normal) no suportar l’actitud malaltissa d’una ultra dreta provocadora aixoplugada pels partits de C,s, i del PP, que la utilitzen per inventar conflictes de convivència on fins i tot un PSC, descol•locat, és capaç de seguir-los la corda atiant el foc ultradretà del feixisme cosí germà del nazisme emergent a Alemanya . És la causa-efecte del trio del 155.
Prest transitarem per una tardor pronosticada de calenta per les qüestions pendents de solucionar dins la suposada postfranquista Espanya constitucional, on les reivindicacions catalanes de: llibertat pels presos polítics, retorn dels exiliats, sense aturar les negociacions pel referèndum d’autodeterminació pactat, alhora que destapar dins les institucions de la UE la mancança de divisió de poders de l’Estat espanyol, tot plegat, requeriments d’un independentisme de caràcter pacífic i demòcrata que ja mai no s’aturarà d’exigir.
Mentre tot vagi passant, fulles de morera o plàtan caigudes, lluint un solidari color groc, cada dia ens acompanyaran per l’anada i vinguda pels carrers.

 

a l’ampit
18.06.2021 | 7.58
senyeres de popa
16.07.2014 | 8.35

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.