tostemps d´en bertolt brecht

Dissabte la persistent revetlla de Sant Joan força celebrada arreu dels Països Catalans, no va esvair en més d’una persona i indret l’angoixant sensació d’estar sotmesos a un Estat on les sentències i decisions judicials que segons quins magistrats fan efectives de complimentar, duen les bajanades acumulades representatives de les barbaritats comeses al llarg de la història de la humanitat per aquells conqueridors àvids, en benefici propi, d’espoliar la població permetent, a més a més, tota mena d’abusos de força o violació que els passi pel cap fer els mercenaris que contracten adeptes a la causa conqueridora.
Fets que amb claredat meridiana expressa contundentment David Fernàndez al diari ARA en l’article d’opinió “La farra criminal”, que comença: “Quin equívoc continuar anomenant ‘idealisme’ a la decència elemental d’intentar no deixar-se corrompre –en el nostre abominable sistema de la mercaderia– pel poder i pel diner” (Jorge Riechmann)”… “Ho deia el poeta i ja ho deia Brecht: hi ha jutges absolutament incorruptibles a qui res ni ningú pot incitar a impartir justícia.”…
Aviat es compliran 9 mesos de l’existència de presos i exiliats polítics de l’Estat espanyol, situació que es converteix en la mena de vergonyós adob del feixisme latent a l’Estat, dut a la pràctica pel bipartidisme del PP-PSOE, i ara, aquests últims actuant al ralentí per la qüestió del trasllat dels presos polítics a centres penitenciaris de Catalunya, en lloc de parlar de llibertat i anul•lació de tot tipus d’acusacions que saben que a la UE ningú se les creu, resulta vergonyós, indignant o èticament inqualificable el cinisme “lampedusià” que practiquen però, com a contrapartida, sortosament revertint els arguments de les falses acusacions, són la millor llavor per consolidar en democràcia, la futura República de Catalunya.
Ai! Bertolt Brecht…, la mena de flotador insubmergible de passades i futures generacions de “la bona gent” per sobreviure, ara també, enmig d’aquest estat del benestar ple d’atzucacs i contradiccions on la seva poètica roda de sínia imaginaria en tot temps mai deixa de rodar.

CANÇÓ DE LA RODA HIDRÀULICA (Bertolt Brecht)
Ai, hem tingut molts amos,
eren tigres o hienes,
eren porcs i eren àguiles
i a tots els engreixàvem.
Fossin bons o dolents, nosaltres, què n’hem tret?
Si una bota és igual a una altra bota
i ens trepitjava sempre? Intentem de comprendre:
no ens calen altres amos, sinó acabar amb els amos!

Perquè la roda mai no deixa de voltar
i allò que ara és a dalt, no sempre serà a dalt.
Però per a l’aigua de sota, això vol dir només
que dia rere dia la roda cal fer anar.

S’escometen amb fúria
i es maten per la presa.
Diuen que són uns lladres
els altres, i ells són bons.
Veiem com entre ells no cessen els insults
ni les baralles. Però així que nosaltres
no els volem engreixar,
heus aquí que, de sobte, es posen tots d’acord.

Perquè la roda…

(Trad. Feliu Formosa)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *