tempus fugit

Dins dels proverbis i càntics d’Antonio Machado, aquest:

”O rinnovarsi o perire”…
No me suena bien.
Navigare é necessario…
Mejor: ¡vivir para ver!

sembla especialment adient per, d’una manera digestiva, anà veient la veritable cara dels del bloc 155. La descomposició del PP, l’ofuscació del PSOE i la voracitat ultradretana de C,s que els mitjans de comunicació, en major o menor mesura creïbles (aquí cadascú pot triar la font) fan arribar a la ciutadania.
I tot això passa dins del context d’un Estat espanyol (éreu d’un borbònic feixisme) que com a membre de la UE, ha renovat per no morir, el costum de tenir presos polítics i obligat a polítics democràticament elegits, a exiliar-se.
I tot això, sortosament està passant dins d’un espai comunitari on un Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), interpreta la legislació de la UE per garantir que s’apliqui de la mateixa manera en tots els països, amb la qual cosa cada vegada està més a prop la posada en llibertat de les persones preses polítiques o el retorn de les exiliades sense oblidar la necessitat de continuar navegat per aconseguir que algun dia a Catalunya, el dret de decidir ser o no una República independent, sigui una qüestió entesa i respectada en lloc d’ignorada o demonitzada pels qui ocupin els càrrecs del govern de l’Estat espanyol de torn.