tempus fugit

de tot i de res

22 de maig de 2018
0 comentaris

pablo iglesias, irene montero, per dues vegades lleig

Lleig molt lleig contradir-se en els principis i valors esbombats en mítings on fèieu estimar la vostra oferta política.
Lleig molt lleig que ara, potser aprofitant l’enrenou mediàtic, us escaquegeu d’opinar sobre les aberrants antidemocràtiques actuacions del bloc del 155, amb la qual cosa vulgueu o no, s’acredita aquesta també antidemocràtica equidistància que fa sospitar quelcom complaença en el fet que la unitat d’Espanya ni es negocia ni es vota.
Finalment, Irene i Pablo, de tot cor crec que de vegades, la senzillesa és trobar un enquadrament on l’encant rau en el poder d’emmirallar-se en el pudor o moderació lluny de caure en la trampa plutòcrata que et permet un bon sou.

vetustat embellidora
15.03.2023 | 8.34
A Sense categoria
l’espill
08.10.2013 | 9.07

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.