pere quart, la Creu de Sant Jordi renunciada i el llegat de l´obra compromesa

Pere Quart, home honest i compromès amb les llibertats, incansable lluitador defensor dels drets d’uns Països Catalans independents, no devia tenir dubtes de l’enquistada situació de submissió a l’estat espanyol per part de la Generalitat de Catalunya quan, mostrant-se especialment disgustat amb la classe política dominant en ambdós bàndols, el català i l’espanyol, l’any 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi.
Amb l’assot del 155, enguany, la notícia ha recorregut el país: “El 155 suspèn les Creu de Sant Jordi per primera vegada en 37 anys”
Avui dilluns diada de Sant Jordi, tot copiant un fragment de Quatre mil mots VERSOS ELEMENTALS ALS CATALANS DE 1969, de Joan Oliver un record per a qui també va patir en pròpia carn l’exili i presó que li causaren aquells colpistes de l’any 36 antidemocràtics i barroers governants durant més de 40 anys i que avui, els seus hereus, encara creuen que utilitzant la violència dels antiavalots o la de fiscals i jutges inventant acusacions poden seguir dominant territoris conquerits en nom del puto imperi espanyol.
“…Ben cert, les mordasses encara ens fan muts
o quecs, o destorben paraules verídiques,
denúncia obligada,
fins el clam carregat de raó contra ocults escamots,
mal comprats, brutalment ofensors,
que els ulls grossos dels Alts,
sorneguers, deixen fer.
I així són castigats els qui imploren justícia!
Puix que tots ho veiem:
els Summes Senyors Intocables
conjuminen, avui, amb sarcasme,
segons lleis que ja neixen guerxades,
tribunals que resulten incerts, però dòcils,
guarnits de togats,
xerraires minúsculs,
fatxendosos autòmats
que tremolen per dins com les fulles….”
(aquí el poema complert)
Pere Quart, si encara visqués, segur que estaria commogut pels últims capítols que formen part de la història de Catalunya i se sentiria orgullós de veure l’honestedat, fermesa i coratge que demostren Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Jordi Turull , Josep Rull , Oriol Junqueras , Raül Romeva, Jordi Cuixart, empresonats i, tanmateix Clara Ponsatí, Lluis Puig , Carles Puigdemont , Toni Comín, Anna Gabriel, Meritxell Serret i Marta Rovira en situació d’exili com estratègia segurament acordada per seguir lluitant contra els atacs tipus d’odi i d’abús de poder d’aquest Estat espanyol que aconsegueix que cada vegada siguin més les persones nascudes o nouvingudes a Catalunya que definitivament estan trencant qualsevol vincle de pertinença al sistema d’unitat pàtria que ells representen.
Un cap d’any del 1969, Joan Oliver (Pere quart), augurant el futur, com a eines ens dotava de raons per arribar on som i de ben cert, malgrat que encara el camí sembli llarg i feixuc. “Tot depèn de nosaltres. Tot depèn, sobretot, de vosaltres: els joves!, són els últims versos dels “quatre mil mots” que a manera de llavor recolliríeu les persones que esteu empresonades o exiliades; no el defallireu, i la resta que està amb vosaltres defensant la mateixa causa, tampoc.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *