tempus fugit

Malgrat el que digui el refrany i per molt que tu, moixeta, encara reivindiquis repapiejar-te al damunt, ja està decidit!, fora flassades d’hivern de cadires i sofàs.
Una bona espolsada per llevar pèls, pols o engrunes i cap al tambor de la rentadora que, gira que girarà, farà la resta de deixar la roba neta i a punt per estendre-la a mercè del gens tímid, per punyent, sol primaveral.
Canviarem les quatre peces de roba de l’armari i tant tu, com la cussa i el moixet, ja sabeu el que heu de fer, començar a cercar ombres o espais on escampi l’aire per ajaure’s a resguard del sol abrasador, que el canvi climàtic i el consegüent escalfament del planeta, deixa poques opcions de dubtar si per l’abril hem de llevar-nos o no, un fil del damunt o dels seients.