quina meravella i quina pena, mesquineta

Quina meravella col•locar al cercador d’Internet quatre característiques i en quatre segons aparèixer el tipus d’ocell que ets amb tot tipus d’explicacions.
Quina meravella cercar a les imatges de Google i aparèixer desenes d’aus congèneres teves assabentant-nos de mil i una característiques pròpies i dels voluntaris o forçats indrets on és trobeu.
Quina pena, mesquineta, comprovar que, de fet, al teu lloc de procedència, tal com diu la Wikipedia: “Rango El loro frente blanca es nativo de América Central y el sur de México; es comúnmente visto en parvadas de hasta veinte individuos. Se les puede observar en diferentes hábitat desde regiones húmedas como bosques lluviosos, hasta áreas secas como sabanas de cactus. En vida libre, no suelen ser tímidos y comúnmente la gente puede acercárseles. Las parvadas pueden congregarse, existiendo reportes de agrupaciones formadas por varios cientos de individuos. Estos grupos pueden incluir parvadas de otras especies como Amazona autumnalis. América Costa Rica Límite sur de la distribución de esta especie México Península de Yucatán Por debajo de los 1800 m (Howell & Webb, 1995). Vertiente del Pacífico Esta especie se distribuye en selvas bajas y medianas de la vertiente del Pacífico desde el sur de Sonora, México, hasta Costa Rica”, és a dir que no només ets lliure sinó que també sociable amb els humans.
Quina pena, mesquineta que a tu t’hagi tocat rebre, primer per caure en mans de cervells desaprensius dedicats al comerç lucratiu d’espècies “exòtiques” i sobretot, en segon lloc, quina pena, mesquineta per estar presonera sota un sostre i quatre parets reixades de forts barrots de filferro que t’impedeixen emprendre vols de llibertat, que mai, però que mai, mai, l’afalac de qualsevol procedència humana et podrà compensar.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *