tempus fugit

de tot i de res

12 de març de 2018
0 comentaris

qui pregunta ja respon

A l’indret d’es Fonduco del port de Maó, als baixos d’un hotel restaurant deshabitat, el grafiti d’un rostre de mirada interrogant emergent tal qual síndrome de Torí damunt el fustam que tapia una entrada, aconsegueix l’efecte provocatiu desitjat per l’artista grafiter quan encara et volta per cap aquell vers:

Desconfiï de la gent deshabitada.
Tem la gent deshabitada.
Em fa por la gent deshabitada
perquè em poden matar
i deixar-me viva

de l’antologia poètica “Putes i Consentits” d’Antonina Canyelles.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.