a ses illes, l´enèsim cap de fibló de vergonya aliena per la qüestió lingüística

Amb la qüestió de la llengua a ses illes poca broma, i tot s’ha de dir que d’un 80 a un 90% és degut a la reacció cívica i per damunt de tot sàvia de la ciutadania de no fer un pas enrere en defensa de la llengua pròpia.
Una primera part d’agressió al model lingüístic establert a les aules es va viure si fa no fa un parell d’anys quan el PP capitanejat per un tal Bauzá, va voler implantar dins del sistema educatiu el TIL que intentava eliminar la immersió lingüística duta a terme a ses illes balears i que, no cal dir va ser rebutjat des del primer dia per una gran part de docents, mares, pares i alumnat aconseguint d’enviar el TIL als capítols de la història que sovint provoquen vergonya aliena.
Ara sembla que, en detriment de ser atesa la ciutadania en la llengua pròpia, li ha tocat rebre al sistema de l’atenció pública de salut i tot gràcies al moviment de rebuig “mos movem” capitanejat per la Sra. Úrsula Mascaró sorgit per anar en contra del Decret del Govern Balear que obliga a acreditar el nivell B1 de català als sanitaris si volen optar a la carrera professional, a trasllats i a promocions en un termini de dos anys, i segurament de passada per anar en contra de qualsevol altra espurna del caire del dret a decidir, arribat el cas que aquest es demanés de poder-lo exercir mitjançant un referèndum d’aquells que les dretes, ultradretes o unionistes consideren tabú, segurament perquè l’únic discurs que tenen a favor sigui del tipus autoritari i arbitrari de la ment colonitzadora de tanta tradició hispana. Un altre cop capítols de la història que provoquen vergonya aliena.
Ahir amb una de les pancartes indicant que “els idiomes no salven vides”, gent de “mos movem” i seguidores van manifestar-se pel centre de Palma, res a dir però per sort, ahir també al diari Menorca, dins l’espai d’opinió, unes encertades “Pedraules” de Joan Pons: Mos 365, ens delitaven la ment amb un contundent i veraç text que t’alleuja del sentiment d’animadversió (de vegades malaltís i ja veuríem com se’ns cura d’anar a parar en mans d’un dels que ahir es manifestaven) que t’ocasionen les actituds de menyspreu i odi cap a la llengua materna dins de la mateixa casa territorial, tot llegint entre altres coses: “El problema és que, estimada Úrsula, la causa que has encetat no és una causa justa. Perquè els idiomes sí que salven vides. Perquè els idiomes sí que curen. I, en sentit contrari, perquè els idiomes, ni l’estigmatitzat català, no maten. Els idiomes, curen. Els idiomes, salven vides. No ho dic jo. Ho diuen els metges. Ho diu la ciència. Està escrit fins i tot en el Jurament hipocràtic modern: «Recordaré sempre que hi ha una part d’art i una part de ciència en la medicina, i que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *