a marlene wind, professora de ciències polítiques de la universitat de copenhaguen.

De vegades, Marlene, pujar al pal major de la nau és una necessitat imperiosa per descobrir realitats.
La conferència-debat d’ahir entre el President de la Generalitat, Carles Puigdemont entre tu i un altre professor del Departament de Ciències Polítiques, per unes hores, Marlene, tot d’una o en dies comptats amb els dits d’una mà (sovint avui el que avui és notícia l’endemà ja és oblit o història), donarà dins de l’Estat espanyol per a moltes cròniques i tertúlies d’un bàndol i l’altre, l’unionista o l’independentista.
Al respecte, Marlene, una que està enderiada en pertànyer a l’opció independentista, s’ho ha passat molt bé llegint avui la crònica de l’Andreu Barnils, quan fa cinc cèntims del teu tarannà ideològic tot dient “‘Ja ens havien avisat que Wind era molt unionista’, diuen alguns dels catalans coneixedors de les entranyes de l’acte.” , celebrant per tant aquest aclariment que ignorava doncs quan el traductor anava fent la feina de traduir el que anaves exposant, en arribar a l’acusació de sospita del suprematisme que veus en la part independentista de la ciutadania de Catalunya, per enèsima vegada se’m va encendre el llum de comprovar que el mal endèmic supremacista i no només de l’imperialisme espanyol, s’estén com una teranyina dins la UE, ignorant voluntàriament (perquè això us delata precisament de ser això a tots plegats), la realitat dictatorial dels poders fàctics que han governat i governen Espanya sota regnats o dictadors no només des de fa segles sinó que també des de la famosa transició rere la llarga i agònica mort de Franco, la qual cosa ni de bon tros va significar la mort del franquisme.
I així estem Marlene, intentant com molt amablement, educadament però també contundentment va intentar-te fer veure el president Puigdemont quan a l’iniciar la resposta al tsunami de preguntes o acusacions que vas fer-li, el primer que et va voler aclarir és que si tal vegada el bon coneixement que tens de la UE, no t’haurà apartat del coneixement que s’ha de tenir de cada un dels pobles que vol exercir el dret a decidir el seu destí dins d’una verdadera UE, bressol de la Democràcia o de la Declaració Universal dels Drets Humans, que sobretot i per damunt de tot, estimem i defensem alguns dels països petits, mitjans i grans que la conformem.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *