el passat futur del present?

A vegades les declaracions d’odi desmesurat i gens ni mica qüestionades judicialment d’un tricornià de professió, ens remeten a temps passats on, si bé la paraula no era pecat, sí que estava perseguida, penada i fins i tot, amb la ideologia franco-feixista fora d’un control de pertinença a estaments defensors de la Declaració Universal dels Drets Humans, ajusticiada amb llargues penes de presó o, fins a l’últim alè de vida del dictador, utilitzant el garrot vil per esborronar ideologies polítiques que qüestionessin la dictadura.
El record a èpoques passades ens fa pensar que potser caldrà recuperar, si la UE no posa remei, l’estoïcisme i silenci dintre i fora de casa d’aquells temps, si més no com antídot contra el dolor per anar tirant per la vida.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *