tempus fugit

Serà perquè jubilada, una té poca feina, ¿per què sinó, m’entretindria fent modificacions del dibuix d’un ninotaire?
Serà perquè jubilada, una té la pell molt fina, ¿per què sinó, decebuda, m’emprenyaria tant un acudit d’un ninotaire al qual sempre he considerat honest?
Serà perquè jubilada, una és conscient que el desgastat cervell, a vegades, pot perjudicar aquell raconet de l’ètica fins al punt de què, actuar amb serenitat objectiva, sovint ho fas amb un despit d’ira parcial o partidista, per la qual cosa, de bon rotllo, li retorno l’acudit al ninotaire Forges nascut en la mateixa dècada del passat segle que jo, de la manera espontània que millor se m’ha acudit, això sí, amb la mateixa mala llet que el meu gastat cervell, a vegades, no em deixa controlar, la qual cosa no vol dir que, amb l’espasa de Dàmocles del 155, damunt de l’independentisme català, ho faci amb modificacions fàcils (estratègia de les que no sabem fer un traç com cal) per allò del temor a la querella de torn pels drets d’imatge.