rebuig de menorca al cop d’estat que perpetua el “francoland” (1)

A Menorca el cop d’estat perpetrat pel PP, PSOE i C’s al Govern de la Generalitat de Catalunya, també va indignar i commocionar alguna gent que, atenent una crida de solidaritat conta l’execrable fet, no va dubtar en acudir a la Pl. Del Carme de Maó sense poder esborrar del rostre la barreja de sentiments de preocupació d’enuig i alhora de coratge tot assumint com un greuge propi el desori comès pel govern de l’Estat cap a les institucions de l’autogovern del Principat tan agermanat amb ses illes.
Un megàfon passant de mà en mà serví per donar veu a qui tenia la necessitat d’expressar-se.
La primera intervenció recordà que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola damunt l’autonomia de Catalunya sense acceptar cap mediació de diàleg intern o extern, suspenia les llibertats a tot l’Estat i a mesura que l’anava escoltant em ratificava el fet que la democràcia que presumeix tenir el govern de l’Estat, ja és com un miratge en el desert erm d’idees progressistes de la història borbònica espanyola, i que dins del darrer capítol que s’està redactant novament figurarà, un gallec il•lustra anomenat Rajoy, president del govern i del PP que, amb una ultradreta de C’s i d’un esgarriat PSOE que ja fa envermellir als illencs que els hi són fidels cada vegada que es miren al mirall, capítol que explicarà la sempiterna visió dels vencedors gloriosos d’haver mantingut la unitat d’Espanya ni que sigui a costa de saltar-se totes les regles dels drets humans.
Megàfon en mà, algú va fer referència al perill del retorn dels primers anys foscos del franquisme, i si bé no li faltà raó, una que va néixer en la postguerra i per tant els va viure tots sap que malgrat els aires de llibertat dels 60, la sensació que tots, absolutament tots eren anys obscurs, si bé no ens llevava la son sí que impedia d’alçar mai cap campana de llibertat al vol.
Avui, la gravetat de l’abús d’autoritat dictant rocambolesques sentències judicials acusant de sedició a dos pacifistes activistes socials, empresonant-los, i en marxa la mateixa acusació al cap dels mossos d’esquadra i bastint als tallers del clavegueram la del delicte de rebel•lia cap al President de la Generalitat, després de les brutals càrregues policials contra la ciutadania, constaten i posen en relleu la prolongació de la dictadura del generalíssim fins als nostres dies, règim francofeixista nefast que alguns pensaven que amb la transició quedava descartat, mentre que altres, i a fe que devien ser molts i malauradament de diferent color polític, sabien que d’això ni pensar-hi!, o bé dit en la seva llengua, ¿de eso?, !naranjas de la china!

(1) Pedraules – Joan Pons

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *